Durant el svilupp de la plastica e di prudot de plastica in del secul pasà, g’ha purtà grandi contribut e infinì cunvenienza a la produziun e a la vida del òmm. Al stess temp, anca una grand quantità de plastica de scart mett tanta presiun sül ambient. Rarament riciclagg. Segond i riport di media furesté, el riciclagg di prudott de scart dà minga semper nœuva vida ai prudott de plastica. Al cuntrari, i òmm sun drée a vèss affogà de la plastica...

El resultà final del tratament del riciclagg de la plastica l’è minga inscì facil cuma tanti gent se imaginan. John HOCEVAR, un biolog marin de un’organizaziun verd e pacifich di Stat Ünì, g’ha dì che l’è improbabil che el riciclagg dà ai prudott plastich una nœuva vida. Infatt, a la fin, a la fin, a la fin, sultant l’8,4% del rument de plastica l’è stà riciclà.
G’he sun tanti plastegh, tüt cun carateristich e valur de riciclagg diferent. Sultant quai tip de plastega sun riciclà e duperà ancamò. El valur di olter prudot l’è piscinin, e el riciclagg che sun economich. Chestu pœu vèss ligà al tip de plastica, ai dimensiun e a la furma del prudot stess e a la situaziun del mercà global del riciclagg. I plastich cun bas valur de riciclagg o senza valur de riciclagg g’han püsee probabilità de vèss sottaterrà, entrà denter del ambient o brüsaa. En particular quai imballagg de mangià,
L’è fatt de plastica a püsee strati. Chestu significa che la plastica e olter materiai (cuma foil o cartun) sun ligà insema. Par esempi, tanti bevand cald famus (cuma Starbucks Coffee Cup) pœden no vèss riciclà o degradà perché la carta l’è recuverta cunt un strat sutil de plastica. Quand la plastica e un olter material sun ligà per furmar una plastica a plü strati, l’è quasi impusibel riciclà.
Variabilment, minga tüt i prudott de plastica sun istess. El numer sü un simbul triangular de riciclagg in del fond de la plastica indica el grad de riciclagg de la plastica. In del impiant de trattament del riciclo del spazzatura, el spazzatura l’è clasificà sü la bas di chesti numer (7 grad digital en tutal) segnà. Püsee cumplicà l’è la lavuraziun del riciclagg di prudott de plastica cun grad digital püsee volt, i statistich culegà e la rumenta de plastica cun una registraziun digital püsee volta. El 69% del üs quotidian de la plastega, la sò lavuraziun l’è püsee volta e la consuma püsee energì del cust de la lavuraziun di prudott de plastegh n.1 e n.2. In di ültem an, tanti istituziun de riciclo del spazzatura in di Stat Ünì g’han vendù spazzatura mista de plastica ai pais asiatich, ma dü an fà, chesti pais de Asia g’han vietà l’importaziun de spazzatura furesté.
El riciclagg de la plastica g’ha un significà? Per la buttiglia de plastica n.1 o n.2, la rispòsta l’è sì, ma l’è un resultà trist per la dificultà de riciclar i materiai de plastica.
Temp de pubblicaziun: 21 utt 2022
