El prucess de lavuraziun di materiai prim plastegh l’è principalment la fusiun, el fluss e el raffreddament di partisel de goma en prudot finì. L’è un prucess de riscaldament e dopu de rafredament. L’è anca el prucess de cambiar la plastica di partisel a furm diferent. La lavuraziun la sarà spiegada dal punt de vista di diferenti fasi del prucess.
1.Fusion
El riscaldament del dispusitif cunsent ai partisel de materiai prima de fonder gradualment en un fluss de fluid, che l’è principalment adatt per la regulaziun de la temperadüra di diferenti materiai prima. Aumentar la temperadüra tenderà a accelerà el fluss di materiai grès, che pœu aumentar l’eficienza ma pœu no garantir la resa. El g’ha de vèss un Equilibri adatt. Inolter, el bon effett e i carateristich del volt crepadura termich del PP sun che l’è püsee bon fà fluir lisciament i materiai grès a la matris durant la produziun per evitar un riempiment o un retrofluss insufisent. El refluss significa che el fluss di materiai grèss l’è püsee veloce del tass de produziun. Un aument del eficienza media del fluss l’è istess a un aument del MFR, che l’è un di metud dispunibel per la lavuraziun, ma el causa anca una distribuziun anormal del MFR, che pœu purtà a un aument del instabilità, che pœu aumentar el tass de difett. Però, i prudot finì en PP sun minga prudot cun volta precisiun dimensiunal per l’aplicaziun, donca l’impatt l’è minga grand.
2. Vit
La magiur part de la lavuraziun PP l’è guidada de la vid per guidar la fluidità, donca la prugetaziun de la vid g’ha una grand influenza. La dimensiun del diameter influiss sul output e el raport de cumpresiun influiss sul valur de presiun e su l’output e l’effet del prudot finì. Chestu cumprend anca una varietà de materiai. (Lot master de culur, aditif e modifich) effett de mescolanza. El fluss de la materia prima dipend principalment del riscaldament, ma el calor de friziun de la materia prima generarà anca calor de friziun per acelerar la fluidità, donca el raport de cumpresiun de la vid l’è piscinin e el fluss l’è piscinin, e la velocità de rotaziun g’ha de vèss aumentada. El calor de friziun sarà püsee grand de chel de la vid cunt un grand raport de cumpresiun. Donca, se dis despess che g’he nissun maester in de la lavuraziun de la plastica e la persuna che cumprend ben la prestaziun de la macchina l’è el maester. El riscaldament di materiai primi l’è minga sultant un riscaldament, ma anca el calor de friziun e el temp de soffocaziun. Donca chestu l’è un prublema prategh e l’esperienza vœuta a dacch rispòsta ai prublem de produziun e al eficienza. Se la vid g’ha bisogn de avegh un effett de mescolanza particularment bon, di volt sun prugetà vit diferent en dü stadi o vit a dü alber e diferenti tip de vit sun dividù en seziun per avegh vari effet de mescolanza.
3. Testa de stampa o stampa
La rimudelaziun de la plastica se funda sul mudel o sul cò de la stampa. El prudut stampà per inieziun l’è tridimensiunal e el mudel l’è püsee cumplicà. El tass de riduziun g’ha de vèss cunsiderà. I olter sun di cup de matris de prudot cuntinu piatt, a striscia e a furma de aguja. Se sun di furmi speciai, l’è clasificà cuma eterogeni e g’ha de fär atenziun al prublema del raffreddament e de la furmaziun subit. La magiur part di macchin de plastega sun prugetà cuma siringh de inieziun e la forza de estrusiun guidada de la vid causarà una grand presiun süi pres piscinin, mejiorand l’eficienza de la produziun. Quand che la testa de stampa l’è prugetada cuma un plan, cuma distribuir i materiai prima en mod uniforme sü tüta la superfiss, la prugetaziun de la testa de stampa l’è parècc impurtant e la squisita oportunità de pressiun aumenta la furnidüra stabil de materiai prima de la pompa branchial de pèss.
4. Raffreddament
Olter al purtel de sprue che versa i materiai grès, el mudel a inieziun g’ha anca un pruget de materiai grès de raffreddament del canal d’aqua de raffreddament. El stampagg de estrusiun se basa sul canai de aqua de raffreddament in del rudèl per avegh l’effet de raffreddament, cun l’ecceziun del cutel d’aria, l’aqua de raffreddament l’è versada diretament sül sacc de suflament e sul metud de raffreddament cuma el suflament cavo.
5. Estensiun
El riprocessament e l’estensiun del prudot finì aumentaran l’effet. Par esempi, la cintüra de cinghia l’è guidada di rull davaant e daré a velocità diferent per causar l’effet de estensiun. La resistenza a la traziun de la part de estensiun urientada del prudot finì l’è rafurzada e l’è minga facil de sbricià, ma l’è facilissim de sbricià en direziun urizuntal. La distribuzion del pes molecolar l’influiss anca su l’efet de estension durant la produzion a volta velocitaa. Tüt i prudot estrus, anca i fibr, g’han di estensiun diferent. La formaziun a vœui e a presiun pœden anca vèss cunsiderà cuma un’oltra furma de estensiun.
6. Retrèss
Qual-sa-vöör materia prima g’ha el prublema de riduziun. El retrazion l’è causada de l’espansion termega e del retrazion a freid e del stress intern jenerad durant la formazion dei cristai. In jeneral, l'espansion e la contrazion termega inn plussee facil de superar. Pœu vèss fatt sluungand el temp de raffreddament in de la lavuraziun e cuntinuand a mantegnir la presiun. La materia prima cristallin g’ha despess una diferenza de retrazion püsee grand del material amorfo, che l’è circa un millesim per PP. Sedes, ma ABS l’è sultant circa quater millesim. Chesta part de la diferenza l’è grandissima. Chesta part g’ha de vèss superada sül mudel, o sun despess giuntà di aditif che redusen el retrazion per superar el prublema del LDPE l’è despess giuntà a la placa estrusa per mejorà el prublema del coll.
Macchine GTMSMART macchina per termoformars:
Temp de pubblicaziun: 18 november 2020