Requisiti e tecnologia de lavuraziun di plastegh PP per la macchina de termoformaziun de plastegh

La lavuraziun di materiai prim plastegh l’è principalment el prucess de fusiun, fluss e raffreddament di partisel de goma en prudot finì dopu l’impostaziun. L’è un prucess de riscaldament e dopu de rafredament. L’è anca un prucess de cambiament di plastegh di partisel a furm diferent. Per el macchina per termoformar plastega, l’inter prucess pœu vèss personalizà per un funziunament cumpletament automatich senza funziunament manual e la qualità del prudut l’è stabil! El seguent spiegarà el prucess de lavuraziun dal punt de vista di diferenti fasi.

1. Sciogli

El riscaldament del dispusitif cunsent ai partisel de materia prima de fonder gradualment en fluss de fluid. Diferent materiai primi sun principalment giüst per la regolaziun de la temperadüra. Aumentar la temperadüra acelerarà el fluss di materiai grès, che pœden aumentar l’eficienza, ma minga per forza garantir la resa. Un equilibri adeguà g’ha de vèss raggiunt. Inolter, el bon effett e i carateristich del PP en cas de volta crepadura termica sun che l’è püsee bon fà fluir la materia prima lisciament a la matris durant la produziun, per evitar un riempiment o un refluss insufisent. El refluss vœur dì che el fluss de la materia prima l’è püsee veloce del tass de output e a la fin aumenta l’eficienza media del fluss, che l’è istess a la mejioraziun del MFR. L’è un di metud dispunibel per la lavuraziun, Però, el causa anca una distribuziun anormal del MFR, che pœu purtà a un aument del instabilità e a un aument del tass de difett. Però, per l’aplicaziun, i prudot finì en PP sun minga prudot cun volta precisiun dimensiunal, donca l’impatt l’è minga grand.

2.Stel de la vite

La magiur part de la lavuraziun PP dipend de la vid per guidar la fluidità, donca la prugetaziun de la vid g’ha un grand impatt. El diameter influiss sü l’output e el raport de cumpresiun influiss sul valur de presiun. Influiss anca sü l’effet de la produziun e del prudot finì, anca l’effet de mescolanza de una varietà de materiai (Masterbatch de culur, aditif e modifich). El fluss di materiai primi dipend principalment del riscaldament, ma la friziun e la friziun di materiai primi produran anca energia termica de friziun per acelerar la fluidità. Donca, el raport de cumpresiun de la vid l’è piscinin, el fluss l’è piscinin e la velocità de rotaziun g’ha de vèss aumentada, cunt el resultà de püsee energia de calor de friziun rispett a la vid cunt un raport de cumpresiun grand. Donca, se dis despess che g’he nissun maester in de la lavuraziun de la plastica e la persuna che cumprend ben la prestaziun de la macchina l’è el maester. El riscaldament di materiai primi l’è minga sultant un riscaldament, ma cumprend anca el calor de friziun e el temp de soffocaziun. Donca, chestu l’è un prublema prategh. L’esperienza l’è util per dacch rispòsta ai prublem de produziun e per mejorar l’eficienza. Se l’effet de mescolanza de la vid l’è particularment bon, di volt sun prugetà vit diferent en dü stadi o vit biassial e ogni seziun de diferenti furm de vit l’è fissada separà per avegh vari effet de mescolanza.

3. Morir o mortar testa

La rimudelaziun de la plastica dipend del mudel o del cò de la stampa. El prudot finì del stampagg a inieziun l’è tridimensiunal e anca el mudel l’è cumpless. El prublema del riduziun g’ha de vèss cunsiderà. Olter prudot sun matris de prudot cuntinu plan, a striscia e a aguja. Se sun di furmi speciai, sun clasificà cuma furmi speciai. Atenziun g’ha de vèss dada al prublema del raffreddament e de la dimensiunament imediat. La plupart dei maqine de plastega inn projetade comè dei siringhe. La forza de estrusiun guidada de la vid causarà una grand presiun in de la uscita piscinina e mejorarà l’eficienza de produziun. Quand che la testa de stampa l’è prugetada cuma un plan, cuma fär distribuir i materiai grès en mod uniforme sü tüta la superfiss, la prugetaziun de la testa de stampa per pensili l’è parècc impurtant. Fà atenziun a l’oportunità de estrusiun per aumentar la pompa branchial del pèss e stabilizar la furnidüra de materiai grès.

4. Raffreddament

Olter a versar materiai primi in del purtel del sprue, el mudel a inieziun g’ha anca la prugetaziun de raffreddament di materiai primi in del canal de raffreddament. El stampagg a estrusiun se funda sul canal d’aqua de raffreddament in del rudèl per avegh l’effet de raffreddament. Inolter, g’he sun anca di cutèi d’aria, aqua de raffreddament diretament bagnada sül sacc de suflament, suflament cavo e olter metud de raffreddament.

5. Slargà

La rilavuraziun e l’estensiun del prudot finì aumentaran l’efet. Par esempi, la velocità diferent de la cinghia de imballagg guidada di rudèl davaant e daré la causarà l’effet de estensiun. La forza de traziun de la part de estensiun del prudot finì l’è rafurzada, che l’è minga facil de sbricià, ma l’è facilissim de sbricià en urizuntal. La distribuzion del pes molecolar l’influiss anca su l’efet de estension ind la produzion a volta velocitaa. Tüt i prudot estrus, anca i fibr, g’han un’estensiun minga istess. La formaziun a vœui e a aria cumpressa pœu vèss cunsiderada cuma un’oltra furma de estensiun.

6. Retrèss

Qual-sa-vöör materia prima g’ha el prublema del retraziun, che l’è causà de stress intern durant l’espansiun termich, la contraziun a frecc e la cristalizaziun. En general, l’espansiun termich e el retraziun a frecc sun facil de superar, che pœden vèss fatt sluungand el temp de raffreddament in de la lavuraziun e mantegnind continuamente la presiun. I materiai primi cristallin g’han despess una diferenza de riduziun magiur rispett ai materii primi minga cristallin, circa el 16% per PP, ma sultant circa el 4% per ABS, che l’è parècc diferent. Chesta part g’ha de vèss superada sül mudel, o sun despess giuntà di aditif per redüss el tass de riduziun, LDPE l’è despess giuntà a la placa de estrusiun per mejorà el prublema del coll.

La macchina de termoformaziun de plastega l’è aplicabil a quasi tüt i termoplastegh. In di ültem an, la macchina de termoformaziun de plastega l’è stada duperada cun succès anca per furmar di plastegh termoindurant. El ciclo de stampagg de la termoformaziun de plastica l’è cuurt (di segund a di minut), e pœu furmar stampi cun furma cumpless, dimensiun precis e en un mument. I prudot di macchin de termoformaziun GTMSMART cumprenden Macchina per termoformar plastica, Macchina per termoformar coppe, Macchina per formar a vœui de plastica, Macchina per termoformar vas de fiur de plastica.

GTMART furnir macchine de prima class al prezi püsee favorevul che pœden sudisfar facilment i vòster esigenz de produziun en massa. Esplora la noster gama de prudut e truverai tanti upziun a volt rendiment che sun giüst per i vòster esigenz.

638e3033-65c7-43f2-889c-85ad5d7e983f


Temp de pubblicaziun: 31 utt 2021

Manda-n el tò messaj: