Che fatur del prucess influiscon sü l’uniformità del spessur de la paret in di prudot termoformadur?

Che fatur del prucess influiscon sü l’uniformità del spessur de la paret in di prudot termoformadur?

Che cos’è la termoformaziun

L’è un metud de lavuraziun di plastegh indué i lami termoplastich sun furmà en vari prudot. El lami l’è strincc sü un strütüra, scaldà fin quand l’è pliabil, e dopu furzà cuntra el cunturn del mudel duperand vœui/presiun, l’è fatt per aderir al profil del mudel per ottener una furma simil a chel. Dopu vèss rafredà e furmà, l’è tajà en prudot. Offri una volta eficienza de produziun, dumanda una bas macchina per termoformar investiment, e pœden produr articul de grand furmat.

Che sun i prudott de la termoformaziun?

Perqè macchina per termoformar plastega pœu furmàs en qual-sa-vöör furma, l’è duperà per tanti fin, cuma ròbb de tüt i dì, giœugh e prudot farmaceutich. En particular, l’è despess duperà per i fin seguent.

1. Imballagg farmaceutich
L’imballagg termoformant sigilla i medisin, prutegend-i dal esposiziun a l’aria e a l’umidità. Sun anca de solet impachettà individualment per furnir una dosi precisa de medisina.

2. Imballagg del mangià
Imballagg termoformadur salvaguarda i aliment sensibil cuma i prudott e la carn durant el trasport mantegnind la frescheza. i aliment sensibil cuma früta, verdür e carn durant el cunservaziun e el trasport. Ancamò, el magnà impachetà singul pœu vèss frèsch e prevegnir el deteriorament.

3. Imballagg cosmetich
En general, cosmetich piscinin, en particular i russett e i dischi de ombre. Quest l’è perqè al protej miga domà el prodot dei influenze esterne, ma al permet anca ai consumador de veder el prodot senza dervir-l.

4. Imballagg di compunent eletronich
piscinin compunent eletronich, en particular microchip e LED, el prudut l’è prutett di influenz esterni cuma l’eletricità statich e l’imballagg l’è trasparent inscì che el consumadur pœu vedè el prudut.

Prodott de termoformaziun Spessur de la paret Uniformità di fatur de prucess

Riscaldament: I cundiziun de riscaldament giüst duvarian cunsentir a tüt el foji de scaldar-s en mod uniforme en tüt i part del prucess de riscaldament.

Formaziun: La variaziun del spessur di paré la deriva principalment de la distribuziun minga uniform del material durant el sluungament, e l’olter l’è l’entità de la velocità de sluungament, var a dì el fluss de gas de pompà, de gonflà o de la velocità de muviment di stampi, di strütür de morsagg e di piston de pre-sluungament. En general, una volta velocità de sluungament sül stampagg stess e scurciar el temp de ciclo sun püsee favorevul, ma una troppa velocità de sluungament pœu causà la fam del material, cunt el resultà de paré tropp suttil a carateristich cunvess/cuncav., part cunvess del fenomen del spessur del fœuj de sluungament l’è tropp sutil e tropp sutil: per la deformaziun de la capacità de redür i crepi del prudut. La dimensiun de la velocità de sluungament e la temperadüra del stampagg del lami g’han una strècc relaziun, la temperadüra l’è bas, la capacità de deformaziun del lami l’è piscinina, duvaria vess lent sluungament. Se vœut duperà una volta velocità de sluungament, g’he de aumentar la temperadüra quand se sluunga.

Raffreddamento: I part duvarian rafredar sotta la temperadüra de distorsiun del calor prima del espulsiun per evitar la deformaziun, altriment el rafredament l’è minga assée, la deformaziun se defurmarà dopu el demollagg. El tass de raffreddament l’è ligà a la condutività termica de la plastica e al spessur de la paret del prudot stampà. Un tass de raffreddament giüst, duvaria minga causà un gradient de temperadüra tropp grand in del prudut per produr una grand tensiun interna, i tass de raffreddament tropp grand pœden purtà a microcrepi in di sit cun volt tensiun a causa de la cuncentraziun de tensiun termich.